Xavier Melloni i Ribas

Coneixement per l’aigua i la llum

1

Els humans cerquem conèixer, perquè conèixer ens permet con-néixer, tornar a néixer a través d’allò que hem vist, palpat o sentit.

En la contemplació d’aquestes litografies no és tracta tant del coneixement de la llum i de l’aigua i sinó d’obrir-nos a una captació més pregona d’on provenen aquests dos elements de la natura, mitjançant la seva evocació en la materialitat d’un paper, d’uns colors i d’unes formes.

L’obra d’art és matèria capaç d’engendrar dintre seu un nou nivell de consciència. A través de línies i colors aigua i llum són re-presentades, això és, es fan presents, però sense poder-les capturar en una imatge que permeti identificar-les massa fàcilment.

2

L’art abstracte suscita sempre a la temptació de fer-lo figuratiu. La temptació de veure formes conegudes on només hi han insinuacions i sinuositats que evoquen el tema no per la figuració sinó per la textura, pels colors, pel moviment intern de les línies.

En l’obra del Jaume Mestres podríem estar temptats de veure un sol i les òrbites dels planetes girant en torn seu o bé la representació d’un àtom, conjuntant així el macrocosmos i el microcosmos;

i en l’obra de la Mariona Vilaseca podríem estar temptats de veure la silueta d’un peix, o la conjunció de les aigües de dos rius.

Però aleshores els hauríem capturat. I no naixeríem de nou. Només repetiríem la projecció del món que ja coneixem.

3

Copsar la subtilesa d’una obra d’art no és un acte immediat.

Cal apropar-se al món de l’artista allà per on ell o ella s’han mostrat.

Qui contempla una obra artística fa el camí invers de l’artista: hi accedeix a partir del resultat final d’un llarg procés.

Per això és important poder accedir a les petjades del recorregut i transitar-lo lentament en les dues direccions, deconstruint i reconstruint el procés creatiu.

Mirem per uns moments el procés de gestació de les litografies de la Mariona Vilaseca: No hi havia prou amb el blau o les sinuositats d’unes línees per evocar l’aigua, calia el marró del fons del riu o l’aigua que arrossega el fang de la terra, perquè rarament coneixement l’aigua en estat pur.

Mirem ara el procés de gestació de les litografies del Jaume Mestres: El groc primer, massa feble, mancat del taronja que és resultat de la trobada amb el vermell de la passió. Què és la llum sinó resultat d’una misteriosa i llunyana combustió. Així neix el coneixement, d’aquestes barreges.

L’artista sent on cal deixar d’avançar i aturar-se. La resta de la sèrie de litografies queda impresa en la retina de cadascú i desprès en la seva ment, i en la memòria que queda d’elles quan hom ja no disposa de la imatge original. I això en cadascú i en cadascuna es perllonga l’acte creador.

La força de l’artista rau en fecundar la retina de tal manera que neixin noves comprensions del que han tractat de comunicar mitjançant l’evocació de l’aigua i la llum.

4

En la recerca d’una percepció no-dual de la realitat, partim de la dualitat: llum i agua són elements complementaris, com ho són l’home i la dona que troben la seva unitat donant vida a un tercer.

Home i dona, s’han decantat espontàniament pel que pertany al que la naturalesa tendeix a concentrar en cada gènere: és propi de la dona la sinuositat i subtilesa de l’aigua; és propi de l’home la irradiació solar.

Presentats aquí com una unitat, ens aproximen al coneixement de la realitat no-dual que no anul.la les diferències sinó que les armonitza en un nou nivel de con-naixement.

Què podem fer, què podem desitjar sinó allò mateix que els mateixos artistes han volgut al convocar-nos?

Apropar-nos a una forma de coneixement que no prové de les paraules sinó de la contemplació d’aquestes litografies i esdevenir llum i fluir com l’aigua, per poder tenir més coneixement de la realitat pregona de la qual neixen l’aigua i la llum i la nostra capacitat mateixa de percebre-les.

 

Xavier Melloni i Ribas
Sobre l’obra de la Mariona Vilaseca i el Jaume Mestres
FUB, Manresa 18 de juny 2010



Comments are closed.