Irene Jimeno

Referents

En lʼobra de Vilaseca hi ha un beuratge en les escriptures índiques com les Upanishads, en aquest projecte en concret en la Chandogya Upanishad, com també en la tradició simbòlica i metafísica del Vedanta. Podríem llegir entre línies de les obres de Vilaseca, les imatges dels diferents noms o formes de la representació de la divinitat, o la cosificació del mateix “motlle” per a designar la mateixa forma corpòrea, fent ressonància a la temporalitat de la
matèria, dels cossos, com també la potencialitat de la pròpia matèria a ser “moldejada” per lʼhome. Exposar un cop més per comprovar si pot arribar a ser emprada o útil: “esperant” per a ser receptacle de la “pluja” o “nèctar” diví.
La temporalitat, els efectes externs amb els objectes, són manifestació clara de com efecta la matèria a la seva transmutació. Ens apropa en qualsevol dels casos a la voluntat de la no permenència?… lʼevocació de la fragilitat? … la transformació i constància de com el cicle no sʼatura….com la dualitat es complementa.
Vilaseca li interessa parlar-nos des dʼaquest “Esperant”, plè dʼacció facunda, dʼesperança, de que el treball amb la matèria i el temps pot ser un pont cap a la quietud, a la contemplació de la bellesa i la percepció a altres estats de la consciència; com cita Xavier Melloni quan parla del procés del creador, “La recerca de la plenitud a través de la Bellesa”.

En els darrers anys Vilaseca ha treballat propera amb la sensibilitat amb lʼelement aquós, de manera més directa o indirecte, i també en les obres bidimensionals que està treballant actualment segueix observant-se aquesta evocació. Recentment però, ha incorporat lʼelement del foc, i lʼarròs com a símbols de procés de nutrició tan a nivell simbòlic com pràctic de necessita bàsica per a lʼexistència.

El seu interès seguirà proper a la búsqueda de les formes simples però belles, i que evoquin poc moviment, dins la transformació constant que tenen les seves darreres instal.lacions.

Irene Jiemno
Juliol 2011



Comments are closed.