EXPOSICIONES

perfos
SEPTIEMBRE 2023
Camins de llum
Exposición de pintura, fotografía, dibujo y grabado sobre papel, tela y madera.
Selección de obras del año 2000-2023
El Trull, La Selva de Mar, Cap de Creus (Girona)

 

MARZO 2023
Llànties de foc / Lamparas de luz / Lamps of fire
Exposición + instalación performática en el altar Capella de Gràcia (LOAC-Menorca)

 

Llànties de foc – Som llum Lamps of fire – We’re light

Exposició 2023

Capella de Gràcia

LOAC, Alaior (Menorca)

Mariona Vilaseca dialoga con la obra Five statges of Maya dance de Marina Abramoviç, 

obra compuesta por cinco retratos de la artista serbia con piedra de alabastro, obra del año 2013.

Llànties de foc. Som Llum (Lamps of fire – We’re light) Mariona Vilaseca Arimany

 

Una exposición vital y evocadora que nos llama a interiorizar que somos esencia pura, habitantes de un mundo significativo y simbólico.

La llama que se eleva hierática hacia el cielo, nos recuerda que también en nuestro interior hay un eje vertical que desde la tierra nos conecta con las esferas celestiales. Nos ubicamos, así, en un espacio que hacemos nuestro y colma de significado un entorno indiferenciado.

En cada fotografía, en cada fotograma, apreciamos un profundo sentido de orden, de jerarquía y de ofrenda. Todo en esta exposición es simbólico. Nada es superfluo; nada es inocuo ni nos deja indiferentes. Compartimos un espacio lleno de luz y esperanza. Oímos un silencio que nos impulsa a la reflexión y a la introspección. Por la fuerza de su esencia, la luz suave y frágil de la vela despliega un universo significativo que da sentido al mundo.

Una multitud se concentra en constante y silenciosa acción de gracias alrededor de un centro luminoso que simbólicamente representa al principio creador. Esta luz central, símbolo de la esencia inmortal, nos sugiere una idea mítica y ancestral: que la verdadera comunidad social no puede sostenerse sino es sobre la base de una verdadera participación cósmica y que no son los objetivos individuales sino los fines de la propia comunidad los que sustentan una verdadera y duradera justicia y paz. Intuimos, desde diferentes perspectivas, un acto de ofrenda y acción de gracias que nos evoca nuestra estructura interna: el cuerpo presente, el alma atenta y el fuego del espíritu que nos arrastra hacia la sumidad del cielo.

Nos cautiva la mano que nos ofrece una luz caliente; nos seduce un incienso que humea en espiral hacia el cielo. Unos jazmines nos representan, como flores que se abren al amanecer colmadas del rocío que sublimó la noche protectora. Todo ello, ordenado en base a una implícita geometría que nos muestra un centro e indefinidos radios que lo conectan con la periferia. Un centro esencial y una periferia circunstancial en perfecta simbiosis.

Español

Mariona, no pretende representar el mundo exterior sino lo que sutilmente lo sustenta, con líneas trazadas a mano alzada en el preciso instante que dura su exhalación. Su obra es justamente la manifestación de este vínculo entre el mundo sutil y la materia. Silencio, suave brisa, luz cálida, calor luminoso, negra noche y amanecer rutilante. Esta es la imagen, mejor, el espejo donde nos veremos reflejados inmersos en esta exposición y performance que nos ofrece la artista.

Como podréis leer al final del vídeo, nuestra existencia es un homenaje a lo que somos en esencia.

Pero, ¿Qué somos? Somos luz.

 

Josep M. Gràcia

Traductor Jordi Vila

 

 

Contenido del conmutador

Llànties de foc. Som Llum Mariona Vilaseca Arimany

Llànties de llum, una exposició vital i evocadora que ens interpel·la a interioritzar que som essència pura, habitants d’un món significatiu i simbòlic.

La verticalitat hieràtica de flama que s’hissa cap al cel nodrida d’aire ens recorda que també a l’interior de cadascú, invisible, roman un eix vertical que des de la terra basal i més enllà del zenit ens connecta amb les esferes celestials i així, ens ubiquen en l’espai concret que fem nostre i dona presència i significat a un entorn indiferenciat.

El sentit profund d’ordre, de jerarquia, de ritus i d’ofrena son presents en cada fotografia, en cada fotograma. Tot és simbòlic en aquesta exposició. Res és superflu, res es innocu ni ens deixa indiferents. Entrem a formar part d’un entorn ple de llum i esperança, escoltem un silenci que crida a la reflexió i ens impel·leix a la introspecció, veiem una llum tènue, fràgil, però que desplega un univers que dona sentit al món que ella mateixa, per la força de la seva essència, formalitza i significa.

La poètica de la llum, una llum que també ens escalfa, concentra al seu entorn una munió d’individus que en constant i silenciosa acció de gràcies honora al centre lluminós que els hi dona la vida i el sentit de la vida, centre lluminós que simbòlicament representa al principi creador, formador i faedor del món, un principi present i nucli inspirador en totes les tradicions. L’origen sempre es troba en el silenci i la dimensió subtil que és comuna a totes les tradicions.

Així doncs, aquesta llum central, símbol del principi creador, de l’essència pura i immortal, ens suggereix una idea mítica i ancestral: que la veritable comunitat social no pot sostenir-se sinó és sobre la base d’una veritable participació còsmica i que no són els objectius particulars individuals sinó els fins de la comunitat mateixa els que sustenten una veritable i duradora justícia i pau, una veritable transcendència individual i comunitària. Intuïm, des de diferents perspectives, un acte d’ofrena i d’acció de gràcies carregat de simbolisme que ens evoca la nostra mateixa estructura interna:

el cos present, l’anima atenta i el foc de l’esperit que ens arrossega vers la summitat del cel.

 

Una mà que ofereix la llum calenta ens captiva, un encens que fumeja en espiral cap el cel ens intriga, uns gessamins ens representen, com flors que s’obren, en una alquímia permanent, per nodrir-se de rosada, aigua sublimada que destil·la la nit protectora. Tot plegat, ordenat en base a una implícita geometria que ens mostra un centre i indefinits radis que el connecten amb la perifèria, un centre essencial i una perifèria circumstancial en perfecte simbiosi, i acció ritual simultània.

La perifèria camina vers al centre i des d’aquest, lluminós i essencial, tot es sublima en etèria materialitat, vers una essència primordial eterna.

La Mariona, no tracta de representar el món exterior sinó allò que està davall i subtilment el sustenta i ho expressa en forma de línies traçades a ma alçada en el precís instant que dura la seva exhalació. La seva obra és justament la manifestació d’aquest vincle entre el món subtil i la matèria

Silenci, oratge subtil, llum càlida, calor lluminós… negra nit i rutilant alba rutilant, vet-aquí la imatge, millor, el mirall on ens veurem reflectits immersos en aquesta exposició i performance que ens ofereix l’artista. Com llegireu al final del vídeo, la nostra existència és un homenatge a què som en essència… i què som? Som llum.

Josep M.Gràcia

 

Llànties de foc. Som Llum Mariona Vilaseca Arimany

Luminaires. Une exposition vitale et évocatrice qui nous met au défi d’intérioriser que nous sommes une pure essence, les habitants d’un monde significatif et symbolique.

La verticalité hiératique de la flamme qui s’élève vers le ciel nourrie d’air nous rappelle qu’aussi à l’intérieur de chacun, invisible, demeure un axe vertical qui depuis la terre basale et au-delà du zénith nous relie aux sphères célestes, et ainsi, nous place dans l’espace spécifique dont nous nous approprions et donne présence et sens à un environnement jusque là indifférencié.

Le sens profond de l’ordre, de la hiérarchie et de l’offrande s’exprime dans chaque photographie, dans chaque image. Tout est symbolique, dans cette exposition. Rien n’est superflu, rien est anodin ou nous laisse indifférent. Nous faisons partie d’un espace plein de lumière et d’espoir, nous sommes à l’écoute d’un silence qui nous appelle à la réflexion et nous pousse vers l’intérieur, nous percevons une lumière faible et fragile, mais qui déploie un univers qui donne un sens au monde qu’elle-même, par la force de son essence, formalise et signifie.

Une foule d’individus se rassemble dans une action de grâce constante et silencieuse autour de ce centre lumineux qui représente symboliquement le principe créateur, celui qui forme et fabrique le monde, un soufle vivant qui inspire toutes les traditions. L’origine se trouve toujours dans le silence et la dimension subtile qui est commune aux traditions.

Cette lumière centrale, symbole du principe créateur, de l’essence pure et immortelle, nous suggère une idée mythique et ancestrale : la vraie communauté sociale ne peut se maintenir que sur la base d’une véritable participation cosmique et que ce ne sont pas les buts individuels mais les fins de la communauté elle-même qui soutiennent une justice et une paix vraies et durables, une véritable transcendance individuelle et communautaire. Nous

Française

percevons, sous différents angles, un acte d’offrande et d’action de grâce chargé de symbolisme qui évoque notre propre structure interne : le corps présent, l’âme attentive et le feu de l’esprit qui nous attire vers le plus haut du ciel.

Une main qui offre une lumière chaude nous captive, un encens qui s’envole vers le ciel nous intrigue, certains jasmins nous représentent, comme des fleurs qui s’ouvrent à l’aube, dans une alchimie permanente pour se nourrir de rosée, eau sublimée qui distille la nuit protectrice. Le tout, ordonné selon une géométrie implicite qui nous montre un centre et des rayons indéfinis qui le relient à la périphérie, un centre essentiel et une périphérie circonstancielle en parfaite symbiose, et une action rituelle simultanée.

La périphérie marche vers le centre et à partir de là, lumineux et essentiel, tout est sublimé dans une matérialité éthérée, vers une éternelle essence primordiale.

Mariona ne cherche pas à représenter le monde extérieur mais ce qui est en dessous et le soutient subtilement et l’exprime sous forme de lignes dessinées à main lévée à l’instant précis où dure son exhalation. Son travail est précisément la manifestation de ce lien entre le monde subtil et la matière,

Silence, orage subtil, lumière chaude, chaleur lumineuse… nuit noire et aube brillante, voici l’image, mieux, le miroir dans lequel nous nous verrons reflétés immergés dans cette exposition et performance que nous offre l’artiste. Comme vous le lirez à la fin de la vidéo, notre existence est un hommage à ce que nous sommes par essence… et que sommes-nous ? Nous sommes lumière.

Josep M.Gràcia

Traducteur Ferran Iniesta

Lamps of fire – We’re light

Exhibition 2023

Capella de Gràcia

LOAC, Alaior (Menorca)

 


Mariona Vilaseca dialogue with Five States of Maya dance by Marina Abramoviç It is composed of five portraits of the Serbian artist, with alabaster stone, 2013

 

Lamps of fire – We are light Mariona Vilaseca Arimany

A vital and evocative art exhibition that draws us inside to our true essence, as inhabitants of a meaningful and symbolic world.

The flame that raises towards the sky reminds us that within us there is also a verticality that connects us from earth below to the celestial spheres. Thus we stand in a space of our own giving meaning to an undifferentiated environment.

We appreciate a profound sense of order, hierarchy, offering in each and every photo and photogram. Everything in this exhibition is symbolic, nothing is superfluous or harmless nor leaves us untouched. We share a space that is full of light and hope. We hear a silence that drives us to reflection and introspection. The fickle soft light of the flame unfolds a universe that gives meaning to the world, through its essential strength.

A crowd gathers in constant and silent gratitude around a bright center, representing a symbol of the creative principle. This central light, a symbol of the immortal essence, suggests mythical and ancestral ideas ;such as that true social community can only be sustained through a real cosmic participation. That it is not individual goals but the communities aims that will bring real and lasting justice and peace. We get a sense from different perspectives, that it is an act of offering and gratitude that evokes our inner being: the bodily presence, the aware soul and the spirit of fire that pushes us to the top of the sky,

The hand that holds the warm light enthralls us, the incense smoke climbing towards heaven seduces us. A few jasmins that portray us as flowers that bloom at dawn seeped in dew coming from the sheltering sky. All of this is organized according to a hinted geometry that shows a center and various radiuses connected to the circumference .An essential center and a circumstantial periphery in perfect symbiosis.

Mariona does not mean to depict the external world but that which sustains it, through hand strokes that trace the length of each breath. Her work is precisely the manifestation of that connection between both worlds, the material and the subtle.

Silence, soft breeze, warm light, luminous heat, dark night, and glittering sunrise. That is the image or mirror in which we reflect ourselves as we dive into the exhibition and performance the artist gives us.

As you will read at the end of the video, our existence is a tribute to our own essence. After all, we are light.

Josep M. Gràcia

Traductor Patricia Villalba

2022-2023
Art House Menorca ( Villa-Carlos, Es Castell )

Exposición con obra producida durante los años 2016-2022 en Menorca

Casa reformada con el  proyecto de la interiorista Carmen Carretero, ubicada en Vila Carlos, Es Castell, Menorca

Dialogo durante el verano 2022, con la obra de la ceramista Bettina Gleiss (pueden ver las últimas 3 fotografías de esta galería de imágenes).

Noviembre 2022
Exposición Delta inmaterial

Exposición con la obra producida durante la residencia Inmaterial (setiembre del 2022) en la residencia de artistas La Providence

Sala Can Ángel, Es Mercadal (Menorca)

Residencia Primavera, 2022
Taller Abierto en Es Far Cultural, Es Mercadal, Menorca

Estada de un mes en la residencia de Es Far Cultural (Menorca) dónde recupero el proyecto Cartografía emografica (2016), con los elementos del camino, el dibujar los recorridos realizados por la zona de Es Mercadal. 

Scrolls-rollos de papel vuelven a inundar las mesas del taller – sa formatgeria será el espacio interno durante mi residencia.

Paralelamente recupero el material de madera, como soporte, pero con el elemento madera de cortar, y que seguiré a posterior pintando en ella. El vínculo con este elemento tan familiar por la profesión del padre, y a la vez por los problemas de salud recientes del sistema digestivo, abre una puerta de acción con la pintura sanadora. La técnica es pintura al óleo una vez preparada la madera.Resultaran diferentes obras que se pueden ver en la sección Madera.

Una vez finalizada la estancia residencia de primavera, decido seguir trabajando y viviendo en la residencia en Es Far Cultural, hasta el mes de setiembre, que viajo a la estancia-residencia en La Providence.

 

Taller abierto 2022
Residencia en Maison Me, Mahón

Exposición abierta en el estudio de Maria Escardó durante mi residencia en la primavera del 2022.

Las obras exhibidas son las producidas durante la residencia en Mahón, así como también algunas obras anteriores realizadas en Menorca entre 2016-2022.

Llargs pinzells al mar – exposición individual 2018
Ciutadella de Menorca

Exposición comisariada por Pilar Bonet, con la colaboración de Francesc Benejam

La sala de exposición se convirtió en taller de la artista a lo largo de las semanas que estuvo abierta. De esta manera los visitantes podían conocer, ver y hablar con la artista sobre su obra, su técnica tradicional recuperada, la forma de crear sus propias pinturas, etc.

Actividades paralelas durante la exposición: visita narrada con la artista, diálogo con la comisaria, concierto de Dúo Nuraki. Con la colaboración de Vins Sa Forana (Menorca).

 

Añadir texto Pilar Bonet

Steps, en Mao Flors 2017
Ca’n Oliver Centre d’Art, Patio, Maó

Cada año se realiza el evento Maó Flors, dónde diferentes espacios habituales y no habituales se realizan exposiciones de arte y creatividad con el tema de las flores, como bienvenida a la primavera.

El año 2017 me invita el Ayuntamiento de Mahón, a participar en el patio de Ca’n Oliver, Mahón.

Instalación efímera de papeles reciclados teñidos con cúrcuma, en forma de escala ( del blanco al cadmio fuerte), 11 metros de largo. 

 

Dharana 2012
Exposición en la Antigua Casa Haiku, Barcelona

Exposición con una selección de obras realizadas durante los años 2010-2012, dibujos sobre papel de algodón y arroz, scrolls, obra pictórica de gran formato, fotografía, vídeo, durante la residencia en Singapur y vuelta a España.

Dhara, presento la instalación-performance con los elementos usados en las performance anteriores en Singapur, rosario de flores de jazmín, cenizas de trigo, tiras de cera, fuego con lámpara de aceite. Los asistentes participan del primer día de la instalación, prendiendo la luz, de la luz-madre de la montaña-volcán “Dhara”, título que dará nombre a la exposición.

 

 

Darshan 
The Gallery, Substation 2012

Exposición conjunta con Kelvin Atmadibratha, cada artista realiza 2 obras: una intervención-dibujo en la pared i una obra instiu con elementos propios. 

Kelvin realiza 500 barcos de papel, con técnica de papiroflexia.

Mariona usa incienso, moldeándolo para formar pequeñas montañas, que el día de la inauguración las encienden los dos artistas. Las cenizas restantes, pasaran a formar parte de un elemento a entregar a la siguiente performance individual de Mariona en The Teathre, en la misma institución The Substation.

 

Exposiciones individuales años 2000-2012

Imágenes de diferentes exposiciones antiguas, desde el año 2010 al 2000.

En diferentes ubicaciones de la provincia de Barcelona, Francia, Andorra, Buenos Aires o Singapur.

Start typing and press Enter to search